Fòrum innovació

El web 2.0 se centra en la comunitat, la col·laboració i la conversa. Per aquesta raó, un altre terme per al web 2.0 és mitjans socials (social media). Les converses en línia no són noves: els fòrums i els debats han estat llocs d’expressió des de fa anys. Tanmateix, dins del web 2.0, els debats ja no estan limitats a un espai; poden viatjar lliurement entre diferents serveis i espais. D’aquesta manera, els debats poden saltar de blog a blog; es descentralitzen. Com a efecte secundari, s’arxiven i es poden localitzar fàcilment. La tecnologia impulsora darrere de tot això són els canals d’informació RSS (Really Simple Syndication), o el que es podria descriure com la cola d’enganxar del web 2.0.

Com funciona?

Els canals d’informació RSS produïts per la majoria de blogs i serveis de web 2.0 no s’envien a un lector de canals (com el Google Reader) perquè els llegeixi una persona, sinó que s’envien a altres serveis. Aquests llocs combinen diferents canals d’informació per a crear un valor afegit. De la combinació de diversos serveis se’n diu aplicació web híbrida (mashup). Com funciona un RSS? Mireu aquest breu vídeo introductori (amb llicència Creative Commons by-nc-sa; autor, Lee Lefever):
Video: RSS in plain English.

Aplicació: Friendfeed

Una aplicació que utilitza de manera òptima els canals d’informació RSS per a fomentar converses és un servei relativament nou anomenat Friendfeed. El que fa Friendfeed és agafar tota mena de canals d’informació RSS -el canal d’informació del vostre blog, el del vostre Twitter, el canal d’informació del vostre servei de llista d’adreces social (com del.icio.us), etc.- i els combina en un únic espai. Tots els elements d’aquests canals d’informació es mostren dins el vostre friendfeed. A més, cada element que s’importa a Friendfeed es pot valorar, comentar i debatre automàticament.

Com podeu veure en la captura de pantalla, un breu missatge Twitter de Nico_Lumma «agrada» (és marcat com a preferit, amb una icona de somriure) a un usuari, i dos més han contestat amb comentaris. Tot això ha passat en uns minuts. Sense haver-hi de posar més feina, totes les vostres activitats en línia es recullen en un canal d’informació que automàticament es converteix en objecte d’anàlisi i debat per part dels vostres companys. Tot passa gairebé en temps real, però també és asíncron. D’aquesta manera és possible aconseguir una resposta instantània, però també mantenir un debat més llarg. Evidentment, un element d’informació molt breu és més probable que provoqui una sèrie de comentaris igualment breus que no pas un debat en profunditat. Cal tenir en compte que els canals d’informació Friendfeed també es poden generar per a la gent que no fa servir activament el servei. Per a fer-ho, qualsevol canal d’informació RSS es pot posar dins de Friendfeed, que crea un anomenat amic virtual.

Seguiment de debats actuals mitjançant canals d’informació

Friendfeed permet seguir la pista de canals d’informació sobre un tema determinat i posar-los en un espai (anomenat habitació -room- a Friendfeed). Per exemple, muntem una habitació anomenada «education 2.0», que recopila automàticament els següents canals d’informació (i s’anirà ampliant pas a pas): weblogs@UBC, el Digital Media and Learning blog de la Fundació MacArthur i Not So Distant Future, blog de la bibliotecària americana Carolyn Foote. També recopila totes les adreces d’interès que Howard Rheingold recull sobre tecnologia de l’ensenyament. Tots aquests canals d’informació es recopilen a l’habitació Education 2.0 a Friendfeed, cosa que també fa que tots els elements publicats es puguin comentar i seguir fàcilment. Es pot importar tota mena d’informació sempre que la proporcioni un canal d’informació RSS.

També es poden compartir elements individuals o habitacions senceres amb altres usuaris, cosa que fa que aquesta eina sigui senzilla però al mateix temps molt útil per a la col·laboració en línia. Cal tenir en compte que el punt fort de Friendfeed no és crear nova informació, sinó filtrar-ne: mirant molt selectivament una sèrie de fonts d’informació recomanades per col·legues i experts, l’excés d’informació es pot gestionar i tractar fàcilment.

Com podem saber qui hem de seguir?

Sovint, tot i que no sempre, altres investigadors i col·legues us podran adreçar a fonts recomanades de bona qualitat que garantiran que no perdeu el temps. Tanmateix, a vegades un tema pot ser massa poc conegut per a tenir un expert a mà. Altres serveis poden ajudar a identificar fonts i, d’aquesta manera, explorar un camp d’expertesa determinat.

Un d’aquests serveis es diu Summize. Està especialitzat a buscar Twitter unes paraules clau determinades (nota: fa poc Twitter va adquirir Summize i ara és part del servei Twitter). Només entrant una paraula clau, Summize recopila les mencions més recents d’aquesta paraula clau. A la captura de pantalla, podeu veure els articles més recents sobre «education 2.0». Fixeu-vos en la icona RSS a la dreta de la captura de pantalla: amb aquesta icona podeu agafar el canal d’informació RSS per a aquesta cerca concreta. Es pot importar aquest canal d’informació un altre cop cap a Friendfeed, de manera que automàticament es mostrarà cada menció d’«education 2.0» a Twitter, a l’habitació de Friendfeed «education 2.0» que hem introduït abans.

Altres fonts que es podrien importar a Friendfeed serien les següents: enllaços de Digg, notícies del vostre Google Feedreader, qualsevol blog, fotos de Flickr o fins i tot una llista de desitjos d’Amazon. Quines altres fonts hi podríem posar? Si us plau, compartiu les vostres idees en els comentaris!

Entrades relacionades

No related posts were found, so here's a consolation prize: Vídeo – Realitat augmentada des de la perspectiva de Nokia.