Fòrum innovació

El treball en equips i el fet de ser avaluat pels vostres iguals són dues pràctiques amb molt de potencial i rellevància per a la motivació individual, i també per a ser capaços d’aportar valor a una organització. Totes dues pràctiques s’utilitzen en l’aprenentatge virtual i els paràgrafs següents introduiran alguns enfocaments i casos. Stanford va considerar l’escriptura en col·laboració (collabowriting) tan important que van engegar el projecte Collaborate per a «animar el canvi institucional en departaments, facultats, universitats i professions -canvi que fomentarà el desenvolupament de l’escriptura i la recerca en col·laboració».

Per què ens hauríem de plantejar els treballs d’escriptura en col·laboració?

Kate Kiefer, de la Universitat Estatal de Colorado suggereix diverses raons:

• Els grups en col·laboració parteixen dels punts forts de tots els seus membres. Un estudiant pot ser més fort en destreses de pensament crític, mentre que un altre pot excel·lir en organització. Treballant en grups, els estudiants aprenen els uns dels altres mentre compleixen les tasques que els han assignat.
• Cada cop més activitats en el lloc de treball impliquen equips de projecte. Donar als estudiants les oportunitats per a treballar en col·laboració en projectes acadèmics pot ajudar-los a preparar-se per als avantatges i inconvenients del treball en col·laboració a la feina.
• Els estudiants que treballen en grups en col·laboració poden treure profit dels membres del grup per a fer una revisió d’iguals interna mentre duen a terme els projectes de redacció.
• Els treballs d’escriptura en col·laboració exigeixen molt menys temps de correcció als professors.

Com es pot treballar en col·laboració?

Les persones ja fa molt de temps que escriuen textos plegats, però els ordinadors, internet i la tecnologia wiki en particular permeten una pràctica més eficaç. La major part de la col·laboració avui dia probablement es fa enviant documents amunt i avall per correu electrònic (si feu servir aquest sistema, preneu-vos dos minuts per a aprendre a ressaltar els canvis). Els wikis són molt més eficients gràcies al control de versió, la disponibilitat en línia i moltes altres raons tècniques. Però els wikis també són una eina escollida perquè permeten una pràctica més transparent quan es tracta de mostrar qui ha contribuït, en què i en quina mesura ho ha fet en el procés d’escriptura. No obstant això, la col·laboració és una activitat molt complexa que s’ha d’aprendre i per a la qual un  s’ha d’entrenar. Per això recomanem alguns treballs sobre aquest tema:

• Bruce Speck ha dut a terme una recerca molt interessant en el camp de l’escriptura en col·laboració. El seu llibre Facilitating Students’ Collaborative Writing (2002) és una publicació acadèmica que presenta el tema i debat tot el ventall de possibilitats d’escriptura en col·laboració que es poden oferir, maneres de formar grups i enfocaments per a integrar tecnologia. Un últim tema és l’avaluació, que és especialment difícil per als projectes d’escriptura en col·laboració.
• També Connery i Vohs, a la Universitat de Califòrnia a Davis han elaborat una guia de col·laboració en línia exhaustiva i han descobert que «quan es demana als estudiants que facin una llista dels problemes amb què s’han trobat en grups de projecte anteriors, les dificultats més esmentades denoten una manca de lideratge i coordinació (definir i assignar tasques, fomentar la participació, organitzar trobades, establir els objectius del grup i posar-se d’acord)». Els autors suggereixen assignar papers (iniciador, cercador i expressador d’informació i opinió, aclaridor, elaborador, resumidor) als diferents membres de l’equip.
• Virginia Montecino i Ashley Williams, de New College, han desenvolupat una guia feta per a ajudar els estudiants en els seus projectes de col·laboració. Són especialment útils la secció sobre estratègies de col·laboració i una secció sobre els rols en la col·laboració.
• I per acabar posarem un exemple de la UPC. El professor Marc Alier (el qual també és responsable del desenvolupament del nou Moodle Wiki) fa servir la col·laboració basada en wiki per a diverses iteracions del curs d’Història de la informàtica. Va permetre als estudiants organitzar el seu treball d’equip ells mateixos, cosa que permet una corba d’aprenentatge molt més intensa. El fet que la seva classe sigui semipresencial i que els estudiants tinguin molt més fàcil trobar-se per a coordinar les activitats fa que aquest enfocament sigui menys atractiu per a l’aprenentatge virtual pur.

Quines eines es poden utilitzar per a l’escriptura en col·laboració i com es pot començar a la UOC?

L’eina més comuna en l’escriptura en col·laboració és un wiki. Amb diferència, el wiki més utilitzat és MediaWiki, però hi ha altres bones alternatives, com ara SocialText o PBwiki. Kolabora ha recopilat una llista d’eines d’escriptura en col·laboració força útil, que cobreix molts serveis que no són wikis disponibles fora d’un campus virtual d’institucions d’ensenyament. La majoria d’universitats d’avui ofereixen un wiki com a part dels seus entorns d’aprenentatge en línia (per a demanar i explorar l’ús d’un wiki a la UOC, si us plau, escriviu a Pepe Mora a jmora@uoc.edu).

Com ja es deia en el llibre de Speck, l’avaluació del treball en col·laboració és especialment complicada. Un dels millors mètodes per a solucionar el problema és fer que els estudiants facin una autoavaluació i una avaluació d’iguals (crowdsourcing, en anglès); això s’explica en la secció següent.

Autoavaluació i avaluació d’iguals

Tot i que l’autoavaluació i l’avaluació d’iguals fa molts anys que es practiquen, no se n’ha desenvolupat cap estàndard per als entorns d’aprenentatge virtual per a integrar la pràctica. No obstant això, hi ha hagut un considerable interès en el tema que ha produït una extensa publicació i alguns sistemes de gestió d’aprenentatge (LMS, Learning Management Systems), com ara Blackboard, tenen una eina d’autoavaluació i avaluació d’iguals integrada (vegeu vídeo). Tanmateix, la majoria de solucions són casolanes i pobres (iPeer o peerScholar) o afegits comercials més polits i avançats, com ara Turn-It-In. Però comencem amb dos exemples pràctics:

A la Universitat de Florida, l’MBA (màster de Gestió d’empreses) en línia fa servir un sistema de revisió d’iguals basat en document de text molt senzill en un curs dissenyat per a formar estudiants en l’«adquisició i pràctica de destreses d’escriptura tradicional de treballs sobre gestió d’empreses». Funciona així: «els estudiants baixen l’informe del fòrum de debat, hi afegeixen els seus comentaris i el tornen a penjar al fòrum. Només l’equip docent pot veure el nom real dels revisors. D’aquesta manera, la resposta cega obliga a una crítica original. El professor avalua l’escriptura original i les accions dels revisors». L’informe diu que «els estudiants expressen el seu entusiasme per aquesta mena d’activitat, i els debats a l’aula relacionats amb aquestes activitats d’avaluació d’iguals reflecteixen el creixent compromís dels estudiants els uns amb els altres i amb el material del curs». (Fisher, 2003)

Hi ha un altre cas d’un professor de la Universitat de Toronto que va fer desenvolupar per encàrrec el sistema peerScholar, en el qual els estudiants revisaven i avaluaven les respostes dels seus iguals en els exàmens: «no tinc cap manera de posar nota al treball escrit de 100 estudiants, i encara menys 1.500… La raó original de plantejar-se seriosament un procés d’avaluació entre iguals va ser econòmica. No ens podem permetre pagar un gran equip d’ajudants de professor per a puntuar les respostes escrites de grans classes. [Però també té avantatges importants:] peerScholar et torna una resposta en qüestió de dies, mentre potencialment encara tens al cap els treballs. Amb l’avaluació entre iguals, penses en la bona redacció tant quan escrius les teves respostes com quan avalues les respostes d’altres. A més, com que els respostes no són teves, les podràs mirar d’una manera més crítica i reflexionar sobre què fan bé i què no fan tan bé. Fent-ho així es pot aprendre més sobre què és una bona redacció i què és una redacció pobra que no pas quan només escrius les teves pròpies respostes. Així, quan avalues els altres, també t’avalues a tu mateix. [El sistema pot valorar si l'igual és just:] Estudiant quant de temps tarden a avaluar, la variabilitat de les notes que posen i la correlació de notes que posen amb les que posen els altres, podem detectar els comportaments falsos i, quan es detecten, s’adverteix la persona i no s’inclouen les notes que ha posat». (Joordens, 2006)

Estudi de la pràctica

A) Autoavaluació

Experiència d’aprenentatge general: quan els estudiants s’inscriuen a la classe, se’ls fa definir els objectius d’aprenentatge personals (segons l’assignatura, podríeu voler que definissin els objectius després de la part introductòria del curs). Per tant, quan s’acaba la classe, han de revisar els seus objectius originals i comentar fins a quin punt la classe els ha permès aprendre el que volien aprendre (i de quina manera ho han seguit).

Diari d’aprenentatge: es demana als estudiants que escriguin contínuament sobre les seves experiències d’aprenentatge i se’ls fa reflexionar. Un blog individual privat és una eina utilitzada sovint perquè els estudiants anotin impressions interessants i reflexionin sobre el seu aprenentatge en general.

Aquestes pràctiques també produeixen informació rellevant per a la millora del contingut del curs i del mètode d’ensenyament.

B) Avaluació de la dinàmica d’equips

Es fa que els equips avaluïn la seva pròpia dinàmica i el seu propi rendiment. Vegeu la figura 1 http://www.educ.dab.uts.edu.au/darrall/sparksite/Screen2.html per a un exemple d’avaluació de «tipus professor». Una altra solució és fer que el professor puntuï l’actuació general de l’equip segons els punts obtinguts, mentre que els mateixos membres de l’equip distribueixen els punts (Winchester-Seeto, 2002). Per exemple, a l’equip se li assigna un percentatge de puntuació màxima (igual al nombre de membres de l’equip multiplicat per cent) que l’equip acorda dividir entre ells. Un curs de robòtica a la Universitat de Calgary fa servir la primera versió del Team Dynamics Evaluation amb una particularitat. Tots els estudiants han de lliurar una avaluació d’un terç de pàgina dels seus companys d’equip, i mentre que fer una avaluació d’iguals només representa un 1% de la nota final del curs, no lliurar l’avaluació del company d’equip comporta suspendre el curs. (Kermer 2008)

C) Avaluació d’iguals

Un debat en un fòrum en línia es pot veure com una avaluació d’iguals qualitativa constant, i molts entorns en línia tenen la funció de deixar comentaris sobre els elements de contingut. Aquestes eines es poden utilitzar per a avaluacions d’iguals qualitatives no explícites. Una tècnica d’avaluació d’iguals més quantitativa i explícita molt estesa és el sistema de puntuació per estrelles, que permet als iguals puntuar la qualitat de la contribució, per exemple, d’1 a 5 estrelles. Per a desplegar aquestes eines pedagògicament, s’ha d’explicar com es fan servir i han de ser obligatòries. Un ús interessant de l’avaluació d’iguals es pot veure a www.plastic.com (o slashdot.org), en què els usuaris (experts) d’una banda revisen i avaluen els articles lliurats, però d’altra banda tots els lectors avaluen la qualitat de les contribucions al debat i d’aquesta manera permeten que prevalguin els arguments més vàlids.

Avaluació d’iguals

Entrades relacionades

No related posts were found, so here's a consolation prize: Vídeo – 11è Fòrum d’Innovació: Funiversity.