La World Wide Web està creixent cada dia i és cada vegada més complexa. Els motors de cerca, els robots i algorismes han assolit una impressionant complexitat i capacitat de crear els resultats rellevants als termes de cerca, però encara no són capaços de respondre a preguntes concretes. Quan li preguntem a Google “quina és la manera més ràpida d’anar de Barcelona a Lyon en aquest moment?”, els resultats no tindrien en compte diferents vehicles ni rutes, ni combinar-los amb l’actualitat, com ara els embussos de trànsit o el mal temps, de cara a proposar decisions útils per als usuaris. Si bé la informació hi és, sovint es necessita d’una gran participació i esforç humà per resoldre una tasca senzilla.

Imatge extreta de: http://ablvienna.wordpress.com/2008/04/17/ it%C2%B4s-a-web-of-data-stupid/
La web semàntica té per objecte solucionar el problema dels contextos inexistents. No és una nova tendència sinó una visió que ha estat vigent durant molt de temps i ja es pot trobar en recents teories sobre la web. Tim Berners Lee, un dels fundadors de la World Wide Web és citat com un dels pares de la web semàntica, i sovint també es fa referència com a part d’una Web 3.0 (veure Berners-Lee, Tim / Fischetti, Mark, 1999: Weaving the Web: The Original Design and Ultimate Destiny of the World Wide Web by Its Inventor).
Una web amb significat
Una web semàntica se suposa que és una xarxa de significats, no només una xarxa de continguts. És una xarxa de dades, no només de dades a la web. És la idea que els sistemes intel·ligents tinguin en compte els contextos i situacions de manera que puguin ajudar a resoldre problemes o respondre preguntes, el que també donarà a la ciència i l’educació noves formes de tractament dels coneixements.
Pel que fa a l’acostament a una web semàntica del significat i el context, veiem l’evolució des de dues direccions: en primer lloc, llenguatges de marcat que estableixen normes sobre com declarar la metainformació i en segon lloc, un programari intel·ligent, o “agents”, que siguin capaços de fer ús d’aquestes normes de metainformació.
Metainformació, normes i agents
Per entendre el llenguatge humà, el programari necessita de metainformació normalitzada en certa manera, de forma que pugui ser capaç de distingir entre situacions i fer referència als contextos. Existeixen formes de crear el context per a generar relacions jeràrquiques entre les paraules – igual que un camió és un cotxe, però no del tipus SUV o un compacte-.
Igual que les classificacions semàntiques s’afegeixen a la xarxa com a metainformació, no es pretén que sigui llegit per les persones, sinó per les màquines. Per tant, necessiten normes, com la Web Ontology Language (OWL) o el Resource Description Framework (RDF), llenguatges llegibles per les màquines per descriure formalment continguts multimèdia. Molt poques parts de la web d’avui en dia existeix amb aquest tipus de descripció semàntica. Aquests entorns, molt bàsicament explicats aquí, intenten apropar-se a la representació del llenguatge humà utilitzant els anomenats “triples”: assumpte – predicat – objecte. Per exemple: Hans (assumpte) té la direcció (predicat) Mainstreet 4, Londres (objecte).
Programaris com els navegadors, els motors de cerca, llocs web o altres aplicacions poden fer ús d’aquesta metainformació per comprendre preguntes simples, combinar la informació o realitzar un seguiment dels esdeveniments.

Enllaç: http://web.media.mit.edu/~stefanm/ commonsense/SemanticWeb.ppt
La web semàntica en la ciència i l’educació
La web semàntica és principalment un tema científic encara. Les estructures de les diferents formes de declarar el contingut s’estan desenvolupant en diferents grups de treball formats per investigadors, desenvolupadors, científics, enginyers, i la W3C però, encara no posseeix un únic entorn capaç de classificar tots els continguts de les webs disponibles. Hi ha una necessitat creixent per organitzar estructuralment el context d’aprenentatge a la xarxa, també per als científics i educadors hi ha un dilema sobre les metaetiquetes: com es van a crear i mantenir totes les metaetiquetes que representen el coneixement humà?
En comptes d’esperar una web semàntica universal, és més argumentable dir que hi haurà diferents sistemes per a diferents àmbits de coneixement com la medicina per exemple, diferents camps del coneixement s’han de trobar les seves pròpies maneres d’apropar-se al món de la informació semàntica, fins que arribi el dia en què potser s’uneixin totes.
A més, algunes visions sobre la web semàntica educativa ja poden ser descrites. La construcció de coneixement s’espera funcioni de forma diferent gràcies a les tecnologies de la web semàntica, ajudant als investigadors a recollir informació útil molt més ràpid i més eficient que avui en dia. Gràcies a les xarxes d’aprenentatge personal, compostes per persones i agents connectats a través de la informació semàntica, fa de l’aprenentatge una mica més dinàmic i molt més fàcil, podent connectar a les persones que treballen sobre el mateix tema, però que encara no han tingut cap idea. A més, per a l’aprenentatge i l’organització educativa, com cursos, classes, universitats, proves, grups de treball, serà més fàcil d’organitzar amb els agents perquè automàticament facin un seguiment, per exemple d’esdeveniments, terminis de lliurament o nivells de progrés.
Un element no comentat però de vital importància, és que l’aprenentatge, el coneixement i la creació de cursos, per descomptat, no serà realitzat per màquines, fins i tot en una suposada era de la web semàntica.
Lectures recomanades
The Educational Semantic Web: Visioning and Practicing the Future of Education.
http://www-jime.open.ac.uk/2004/1/editorial-2004-1.pdf
forma part de:
Terry Anderson and Denise Whitelock. The Educational Semantic Web. http://jime.open.ac.uk/2004/1/
Vladan Devedzic. Education and the Semantic Web. En: International Journal of Artificial Intelligence in Education 14 (2004) 39-65 http://iospress.metapress.com/content/hr4v08qm6vy8y3t7/
Tim Berners-Lee (September 1998). Status: An attempt to give a high-level plan of the architecture of the Semantic. http://akira.ruc.dk/~jv/KIIS2004/roadmap.pdf
Entrades relacionades
No related posts were found, so here's a consolation prize: Vídeo – 10è Fòrum d’Innovació: Realitat Augmentada.



(77 votes, average: 3.71 out of 5)




0 comentaris per aquesta entrada
1 Trackbacks For This Post
dilluns, 11 maig 2009 at 16:35
[...] Semantic Web in Learning und Education habe ich im UOC Innovationsblog geschrieben (in Catalan) abgelegt in Semantic [...]
Fes el teu comentari