La motivació per al m-learning és fonamental, crear noves dinàmiques, noves formes d’entendre l’aprenentatge, i com no, noves formes d’interacció per tal de construir un entorn nou, diferent, adequat a l’ús de les activitats. Vet aquí que trobem, encara a dia d’avui, un gap important. Perquè? bé, simplement pel fet que els dispositius, en constant evolució, suposen una barrera més que no pas la capacitat de creació d’activitats.

Els dispositius no paren de canviar, què serà de les PDA? Pantalles grans o petites, interacció tàctil, per veu, gestural? Sistemes operatius diferents que suposen diferents models de programació de les aplicacions…, massa criteris que cal racionalitzar per llençar una proposta captivadora i útil.

En aquest punt és on cal fer front a diferents “limitacions”, que per altra banda, amb el temps acabaran desapareixent, o al menys això esperem. Tenim la limitació econòmica, els nous dispositius són cars, així com les tarifes planes de dades. Limitacions ergonòmiques tant a nivell de pantalles, capacitat d’interacció real (touch screen, pen pointers, teclat…), i com no, de consum energètic (les bateries continuen presentant una gran limitació que cal mitigar). També hem de tenir present l’entorn d’ús, generalment en espais oberts, amb molta llum, possiblement soroll i cobertura que afecten a la percepció activa de l’usuari.

Són diferents elements que condicionen a dia d’avui la percepció de l’usuari, i cal presentar un nou model de representació més enllà dels tradicionalismes, si no es fa no tindrà èxit ja que dins el nostre context el paper continua sent l’element mental metacognitiu que representa la capacitat d’estudi, d’anàlisi, de reflexió per a l’adquisició de coneixements. Es tracta doncs de trencar aquestes limitacions i possibles barreres psicològiques per tal de fer del m-learning una eina veritablement útil. No podem construir un nou model de coneixement i aprenentatge fent una simple traslació de les metodologies actuals canviant simplement de mitjà d’emissió, i aquest esforç, pensant des del model d’interacció de l’usuari amb els dispositius mòbils, serà la clau de l’enlairament del m-learning.

Nova modelització d’activitats + nous dispositius + noves formes d’interacció = m-learning eficaç

http://www.mobiletest.es/

En mi opinión esto no es del todo acertado dado que los teléfonos tal y como los concebimos hoy en día son un aparato ya obsoleto. Yo no concibo un aprendizaje eficaz sin una interfaz eficaz. Es tan importante el mensaje como el mensajero, y eso, con los móviles de hoy en día la verdad es que está muy lejos de cumplirse al 100%. La clave está en ver los nuevos dispositivos móviles como la alternativa, y no necesariamente los teléfonos, aparatos que por otra parte son de todo menos teléfonos prácticamente. Los avances en el papel electrónico (ver una muestra de fotos en http://images.google.es/images?q=papel+electronico&rls=com.microsoft:es&oe=UTF-8&um=1&ie=UTF-8&ei=C-R7SsfZAuWhjAeHgrGIBw&sa=X&oi=image_result_group&ct=title&resnum=4) son la clave de la explosión que necesitan los estudios, análisis y aplicaciones que se están desarrollando como proyectos piloto en la actualidad para obtener unos verdaderos resultados tangibles más allá de la propia e incipiente investigación.

Mientras tanto, es importante y fundamental ir avanzando en las metodologías más adecuadas para cada uno de los múltiples escenarios que nos plantean y permiten los aparatos móviles, más allá de los simples y anticuados teléfonos que pronto pasarán a nuestros cajones de la obsolescencia llenos de objetos que ahora nos parece increíble haber utilizado.