La veu com element dinamitzador de les comunicacions i l’aprenentatge: aplicacions i oportunitats

dimarts, 27 octubre 2009

Aprenentatge 2.0, Innovació i TIC, m-Learning

(4 votes, average: 4.25 out of 5)

Loading ...

La veu com element dinamitzador de les comunicacions i l’aprenentatge: aplicacions i oportunitats

En aquesta ocasió el nostre propòsit és fer un breu recorregut pel recurs de la veu, en concret sobre laVeu IP, que com sabem malgrat no es tracti d’una nova tecnologia, crèiem interessant tractar-la destacant algunes de les actuals aplicacions de veu i reflexionant en últim terme sobre possibles abastos educatius de les seves propietats.

Per qué VOIP?

Perquè els senyals de veu encapsulats en paquets de dades, utilitzen el mateix protocol d’Internet ( IP) per a poder ser enrutats i i retransmesos a través de les mateixes xarxes de dades que utilitza Internet.

Això d’entrada confereix una ampliació del nombre de xarxes, incloses naturalment les sense fils, per les quals la veu pot ser transportada cap a les seves destinacions, i per tant, creix el nombre de dispositius i aplicacions que poden accedir a ella, el que traduït de manera ràpida i simple significa un millor accés a més informació.

La convergència de veu i dades que permet aquesta tecnologia ha permès l’aparició i integració de diferents serveis de la xarxa, com serveis de missatgeria instantània, videoconferències o serveis de telefònica avançada, entre molts altres.

Abans de passar a nomenar algunes aplicacions i les funcions que realitzen, fem un petit repàs als pros i contres d’aquesta tecnologia.

Pros:

El comunament més conegut, és la reducció que suposa en els costos de les trucades entre usuaris de veu IP, que son generalment gratis entre qualsevol proveïdor, a través d’un enllaç com el d’Internet.
La seva transmissió requereix d’amples de banda molt reduïts.
Permet la comunicació en zones amb escassa cobertura de xarxes mòbils.

Contres:

Depenent de l’ample de banda es poden produir retards o latències i afectacions en la qualitat del servei.
Les connexions precisen de bastant consum d’energia, sobretot mitjançant connexions Wifi, amb lo qual el consum de bateria en els mòbils és un aspecte encara a considerar.
En el segment de la telefonia mòbil, les dificultats per a la interoperabilitat o pas del tràfic a la xarxa commutada. Encara que és possible que les trucades de veu IP passin per exemple de xarxes Wifi a xarxes mòbils com la 3G -HSPDA, en la pràctica per l’evident ingerència que pot supossar en el mercat de la telefonia mòbil i les trucades de veu, aquesta opció o sol estar restringida, o si es dona sol ser a través de la contractació de costosos plans de tràfic de dades o plans addicionals que en alguna ocasió amaguen lletra petita.

En aquest sentit els reguladors de la UE de telecomunicacions tenen un immens treball en la seva constant anàlisi de les conductes dels operadors de telefonia mòbil que afectin a serveis com el de la veu IP.

VOIP i la Web

Com hem apuntat abans, el fet que la veu es pugui codificar en datagrames i viatjar a través de la banda ampla, possibilita que aquesta informació pugui penetrar en les estructures web i integrar-se amb els seus sistemes i eines, la qual cosa obre la porta a nombroses possibilitats.

Molts de nosaltres ja hem integrat en les nostres vides quotidianes els coneguts “Softphones”, programari que simula un telèfon en un ordinador, i que actuant com un telèfon IP permet realitzar trucades VOIP a softphones d’altres ordinadors o a telèfons convencionals. Alguns dels més coneguts són Skype, Zoiper, Gizmo, sent la llista nombrosa.

Alguns d’ells incorporen aplicacions per a poder-les instal·lar en dispositius o terminals mòbils com telèfons, pda’s, iPod’s i poder realitzar trucades VOIP a través de connexions Wifi (Jajah, Nimbuzz, Truphone, Skype, entre altres).

Aplicacions de veu i transcendència en la formació on-line

Fins a ara, hem fet un cop d’ull a les principals característiques de VOIP, però ¿pot aquesta tecnologia ajudar a afavorir la millora i l’impuls de l’ensenyament en entorns virtuals d’aprenentatge? La resposta sens dubte és positiva quan en efecte les té en la millora de les comunicacions, i com hem apuntat anteriorment, a la seva facultat d’entrar en “el jardí” web.

Per a reflectir millor del que parlem, imaginem per un moment que a un entorn o plataforma virtual d’aprenentatge, ja sigui e-learning o mobile learning, poguéssim integrar-li o acoblar-li, a escala més o menys assequible i universal a nivell d’usuari, recursos de comunicació i telefonia bàsica o avançada basats en la veu, de la talla de:

Control de presència o presència en línia: per conèixer les persones disponibles per parlar, podent establir polítiques de privacitat (exemples: Bria, Microsoft Office Comunicator, Zoiper Communicator).
Control de qualitat de trucada: per conèixer la qualitat de l’ample de banda (exemple: Gizmo).
Possibilitat d’establir mapejats de les trucades: per conèixer la ubicació de cada trucada (exemple: Gizmo).
Sistemes de videoconferència o videotrucada (exemples : Zoiper, Skype).
Opcions avançades de missatgeria instantània i gestió integral de contactes: permet el funcionament síncron de diverses xarxes de missatgeria instantània i la combinació dels seus múltiples contactes en un sol perfil dinàmic (exemple: Fring ).
Serveis de multi-conferència o converses grupals: per a fer trucades a diversos usuaris i conversar amb diversos contactes simultàniament. Lligades a aquesta finalitat, existeix en nombroses aplicacions la possibilitat de crear les denominades “sales de conferència” per a portar a terme la comunicació, possibilitant una sèrie d’opcions com ara gravar les reunions (exemples: Skype, Gizmo, QuickConference, etc.).
Serveis de Voicemail: permet l’enviament i gestió de missatges de veu a través de correu electrònic o també SMS, guardar-los o deixar-los pendents per a recuperar-los amb posterioritat. Gravar missatges per a fer-los públic o mantenir-los en privat. Integració d’agenda amb gestor de correu electrònic. També existeixen opcions de transcripció a text del correu de veu (exemples: Google Voice, SpinVox).
Possibilitat de compartir l’escriptori amb altres contactes (exemple: Skype).
Filtres de trucades avançats: crear respostes automàtiques i personalitzades (missatge veu, MMS, SMS…) basades en determinats esdeveniments i condicions (exemple: MoBots).
Caller ID o Identificador de trucades: que permet la gestió ID de les trucades, la seva identificació, la seva ocultació, etc.
Transferència de trucades: desviament de trucades a d’altres terminals quan per exemple el teu telèfon està desconnectat ( exemple: Skype).
Enregistrament de trucades ( exemple: Zoiper Communicator).
Obertura automàtica d’adreces url (exemple: Zoiper Communicator).

A més, existeixen també moltes altres funcionalitats comunament conegudes com “push to talk” per a marcacions ràpides, “callbacks” per a rebre trucades en el telèfon que connecten amb destinació, “clic to call” per a rebre trucades sense haver de donar el telèfon de contacte, etc…

A tot aquest conjunt d’aplicacions i funcionalitats de veu que ofereixen aquests determinats programaris, cabria relacionar-li altre element important com la numeració d’Internet o de Telefonia IP, a través de la qual es poden enrutar trucades efectuades per contactes des de diferents accessos de xarxes mòbils cap a una determinada ubicació on es trobi la terminal IP de destinació. D’aquesta manera, si els contactes es troben en el mateix país o destinació que el número d’Internet, només paguen trucades de tipus local.

Vistes aquestes eines i aplicacions de veu que ofereixen serveis avançats de comunicació, que interactuen amb llocs web des d’interfícies senzilles i amigables a l’usuari, i que en molts casos ofereixen múltiples serveis combinats (com és el cas de Google Voice), poc a poc ens duu a pensar i reflexionar sobre el concepte de “mashups de veu”.

Efectivament, la possibilitat de construir aplicacions de veu a partir de codis i estàndards oberts (com Voice XML, CCXML, protocol SIP) dóna cabuda als denominats “mashups de veu”, que com algun autor ha arribat a definir són:

“Diferents serveis de veu que provenen de diferents llocs i proveïdors que s’uneixen per a crear un nou servei o producte integrat”

Alec Saunders en el seu blog (http://saunderslog.com/) ens presenta un exemple gràcies a la unió de Gizmo5 i Google Voice.

Nosaltres de moment ho deixarem aquí, sense endinsar-nos més en el terreny dels “mashups de veu”, l’objectiu principal del post era mostrar quatre pinzellades sobre la VOIP i algunes de les seves aplicacions de veu i funcionalitats més comunes, intentant dur a la reflexió sobre les seves potencialitats en àmbits de la formació on-line.
No obstant això, no voldríem concloure aquesta entrada sense abans presentar un projecte d’innovació vinculat a aquesta temàtica i desenvolupat des de l’Oficina Oberta d’Innovació de la UOC (http://www.innovauoc.org/), conjuntament amb l’empresa ItemFormación (http://www.itemformacion.com/), basat en un desenvolupament experimental per a l’aprenentatge actiu a través de dispositius mòbils, englobat per tant dintre de la metodologia del mobile-learning.

Aquest projecte d’innovació, es recolza en la vozIP com un dels elements principals de comunicació en el procés d’aprenentatge, introduint-se diferents funcionalitats de les anteriorment descrites com, multi-conferències, creació sales de conferència, edició i gestió de missatges de veu, entre d’altres. Més endavant, a través d’aquest mateix blog i l’espai d’innovació del portal de la UOC, es podrà consultar més informació sobre el projecte.